diumenge, 30 d’abril del 2017

RESSONÀNCIA


Moment de calma per pensar-te,
Per recórrer mentalment els instants, el tacte,
les olors, els sabors, els espais, les situacions,
i la suor compartida fruit del mutu desig.

"Pensa en quelcom agradable", i crec.
Tanque els ulls per portar-te al meu costat
mentre segurament tu sues, tancat a una oficina,
tenint tan a prop el mar per refrescar-te.

Incoherències, sorolls estridents.
"Sonido màquina" i un fons de cel, de núvols,
retalls de terme, de terra roja fregant les teues mans,
d'avions de paper que no van enlloc.

Respire fondo i passa davant meu la teua bonhomia:
el teu somriure, tendre i canalla segons el moment,
les teues mans de dits llargs i que ara voldria estrényer.
Els teus "hola" i els molts "bon dia" que em regales.

No vull més present que estimar-te.
No em cal més desig que ser teua
I mantenir el pols accelerat en veure'ns
I perdre el seny en trobar-se els nostres llavis.

Algú ve i em treu del somni.
Fantasia en un tub d'acer. Magnetisme electrònic...
I jo desitjant sortir d'aquí, marcar el teu número
I dir-te com cada matí que avui també t'estime.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

SETEMBRE

Mirar-te, estar a prop teu i no poder tocar-te; calor a les galtes i humitat  a l'entrecuixa . Abaixar la mirada i amagar el desig. I un...