diumenge, 12 de febrer del 2017

INFINIT


Infinit el desig de tu,
Desig de més, desig de temps,
De mesurar-te de prop, de descobrir-te al meu llit;
De respirar sobre el teu pit i abraçar-me al teu coll.

De riure al teu costat, de compartir el dia a dia,
D'escoltar-te, d'esperar-te quan no estàs,
De ser còmplice teu només en pensar-te;
D'acariciar-te i fer un idioma de pell i mirades.

Tan fàcil que ho sento i em surt
I no trobe les paraules per dir-t'ho,
O potser fa temps que les tinc però no tenen veu;
Per si de cas m'equivoque o potser no et mereixo.

Només tinc la seguretat del que sóc i el que em fas sentir...
Allò que en altres moments fou valuós,
ara em sembra de recels i em fa sentir despullada i vulnerable davant teu;
intente recuperar la paraula, m'emparen els fets.

He tret tot el soroll del voltant
comence a sentir que respire i torne a viure
ganes de volar al teu costat perquè em sento respectada i lliure.
Sempre quedarà un trosset de terra per posar els peus i tornar a la terra dels mortals

dissabte, 11 de febrer del 2017

TOT EL QUE DE TU M'AGRADA


M’agrada l’olor de la teua pell,
m’agrada la calentor del teu cos;
mesurar-te entre els braços i
gaudir del teu embravit alé a cau d’orella.

I m’agrada que em desitges i
que fem aquest viatge improvisat
però junts i amb ganes tots dos
d’aprendre, gaudir i compartir.
De vegades diuen més els ulls que les paraules
I jo que temia pensar més que sentir
m’he deixat anar a risc de tenir-ne ganes de més
de voler omplir-me de tu.

Aquesta nit recorde a glops i sense presses ni angunies
el moment d’acariciar-te, la dolçor dels teus besos furtius,
perquè van marxar totes les pors i només quedarem tu i jo
i els nostres cossos oferint-se al plaer.

Fou una llàstima que ens faltés temps,
que les presses trencaren el somni,
que els nostres cossos no estigueren nuets per sentir-te encara més....
però fou un moment agraït, especial i que valdria la pena repetir.
La química funciona.
Mentre t’escric aquestes paraules el desig de tu em pot i em fa perdre la son;
tinc ganes de més; encara que ni tan sols m’he atrevit a mirar-te als ulls
I preguntar-te com et vas sentir tu.


Gràcies per aquest trosset de cel.

SETEMBRE

Mirar-te, estar a prop teu i no poder tocar-te; calor a les galtes i humitat  a l'entrecuixa . Abaixar la mirada i amagar el desig. I un...