AMANTS DE COS TEBI

Et pense i el meu cos s'encén de desig.
Carn tèbia i humida desitjant ser teua.
Imaginant l'abast dels teus braços,
el rose del teu membre que sento ert sota la roba.

Abocada als teus llavis i a la teua boca, on perdo el seny.
Mentre m'acaricies els pits tanque els ulls i em deixe fer.
Ja em tens, ara tots dos som un.
Sotracs a la taula, perquè m'empenys i jo ho vull tot de tu.

Et veig i el batec del cor se'm surt per l'escot;
ens acostem en les mans per davant com si no volguéssem
fer-nos mal l'un a l'altre, assajant abraçades ajornades,
amb la cura de qui té quelcom de preciós i delicat entre les mans.

Et bese, t'olore, sospire, i ric, sense renunciar a ser jo.
Deixa'm respirar del teu alé, omplir-me de tu,
embastar el que sento sense posar-li mots que ens incomoden.
Mirar-te de prop, conjugar carícies, aprendre a estimar-te.

Aquest és un viatge no previst, 
prenyat de sensacions que em tornen a l'empenta dels vint anys, 
i jo la trapezista que hagués volgut ser, disposta a arriscar 
perquè en aquest circ no em cal improvisar i tot em val la pena.

Vull continuar aprenent cada dia de tu,
de mirades, de silencis, en una hora sense minuts, 

un temps que no està escrit i que tots dos intentem omplir
del millor que ens podem oferir.