Mirar-te, estar a prop teu i no poder tocar-te;
calor a les galtes i humitat a l'entrecuixa.
Abaixar la mirada i amagar el desig.
I un somriure, i més silenci...
Torne a viure en trobar-se els nostres ulls.
Alineats amb la vida, conjugant sensacions
i fugint de rutines per trencar tot allò que segur he permés:
submissions i carències, per desdibuixar el que sóc i el que sent.
He perdut el costum de dir el que pense, però no vull amagar res.
Parla el sentiment.
Fora plou i pense en tu ...
Enyor del regust dels teus besos llargs i dolços
correria als teus braços per buscar-ne més;
Diàleg de cossos que senten, que es busquen
darrere les portes; i ganes... tinc fam de tu.
Vull que aquest viatge no acabe mai,
que em tremolen les cames en veure't,
que s'accelere el meu pols quan t'apropes
i cuidar-te i gaudir-te sense presses,
perquè el foc és vida i avui tu ets flama.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada