JO VOLDRIA

Jo voldria mirar-te als ulls i trobar al que eres
Però ni jo ja sóc jo, ni els meus ulls veuen allò que voldrien
I potser ni tan sols ja sóc aquí, intentant esbrinar-te.
Tu eres un estrany i jo no sóc capaç de dibuixar-te.

Oblit de què compartirem, asèpsia d'olors,
Mans feixugues que no esculpeixen carícies,
Res ja no té sentit si no hi ha paraules.
No puc continuar aquest viatge.

Ressaca de llàgrimes que s'endugué
el sentiment, la ràbia i fins a la pena.
Mancances d'estima, projecte frustrat;
Ja no cal celebrar aniversaris, ni creus; punt final.

Perquè em van parir lliure i no puc respirar cap a dintre;
Perquè no vaig triar un fill per criar
si no un company per compartir viatge i hem
esdevingut dos estranys prenyats de recels
buscant quelcom que ja no existeix ni cal cuidar.