MALES
ARTS
Em falta l'aire i em sobres tu,
Eres com un esperit malmés
només amb dos registres
que ni sents, ni et són propis: bon dia i bona nit
potser per intentar quedar bé.
Juga el Barça i escalfes la cervesa a la mà
com si això et fes fort i et donés el posat
i l'honradesa que et cal.
Ben poc per voler-me donar lliçons
de respecte i bonhomia.
Eres com eixa perxa on deixes la roba
que ja no et vols posar, la que no et senta bé
la que fa que no sigues tu,
i que valdria la pena treure-la de l'abast dels ulls,
pujar-la a les golfes, o fer-ne una foguera.
De dilluns a divendres eres l'inquilí
que s'ha triat la millor habitació de casa,
I que em fa buidar els calaixos i amagar
les meues coses com mai no havia pensat;
després que feres desaparéixer els diners.
Recel de tindre, afany de posseir,
Cabuderia i collons...
I tu em preguntes si tot açò cal?
Tu que dius el molt que m'has volgut...
Jo només voldria no morir en l'intent.
Apagat, fora de cobertura i en silenci,
el teu oci no admet temps per a mi,
ni que siga una necessitat;
ara et corre la vida, no pots perdre'n el pas.
No estic, no em mereixes... Tira avant.
