dissabte, 11 de febrer del 2017

TOT EL QUE DE TU M'AGRADA


M’agrada l’olor de la teua pell,
m’agrada la calentor del teu cos;
mesurar-te entre els braços i
gaudir del teu embravit alé a cau d’orella.

I m’agrada que em desitges i
que fem aquest viatge improvisat
però junts i amb ganes tots dos
d’aprendre, gaudir i compartir.
De vegades diuen més els ulls que les paraules
I jo que temia pensar més que sentir
m’he deixat anar a risc de tenir-ne ganes de més
de voler omplir-me de tu.

Aquesta nit recorde a glops i sense presses ni angunies
el moment d’acariciar-te, la dolçor dels teus besos furtius,
perquè van marxar totes les pors i només quedarem tu i jo
i els nostres cossos oferint-se al plaer.

Fou una llàstima que ens faltés temps,
que les presses trencaren el somni,
que els nostres cossos no estigueren nuets per sentir-te encara més....
però fou un moment agraït, especial i que valdria la pena repetir.
La química funciona.
Mentre t’escric aquestes paraules el desig de tu em pot i em fa perdre la son;
tinc ganes de més; encara que ni tan sols m’he atrevit a mirar-te als ulls
I preguntar-te com et vas sentir tu.


Gràcies per aquest trosset de cel.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

SETEMBRE

Mirar-te, estar a prop teu i no poder tocar-te; calor a les galtes i humitat  a l'entrecuixa . Abaixar la mirada i amagar el desig. I un...