TOT EL QUE DE TU M'AGRADA
M’agrada
l’olor de la teua pell,
m’agrada la
calentor del teu cos;
mesurar-te
entre els braços i
gaudir del
teu embravit alé a cau d’orella.
I m’agrada
que em desitges i
que fem
aquest viatge improvisat
però junts i
amb ganes tots dos
d’aprendre,
gaudir i compartir.
De vegades
diuen més els ulls que les paraules
I jo que
temia pensar més que sentir
m’he deixat
anar a risc de tenir-ne ganes de més
de voler
omplir-me de tu.
Aquesta nit
recorde a glops i sense presses ni angunies
el moment
d’acariciar-te, la dolçor dels teus besos furtius,
perquè van
marxar totes les pors i només quedarem tu i jo
i els
nostres cossos oferint-se al plaer.
Fou una
llàstima que ens faltés temps,
que les
presses trencaren el somni,
que els
nostres cossos no estigueren nuets per sentir-te encara més....
però fou un
moment agraït, especial i que valdria la pena repetir.
La química
funciona.
Mentre
t’escric aquestes paraules el desig de tu em pot i em fa perdre la son;
tinc ganes
de més; encara que ni tan sols m’he atrevit a mirar-te als ulls
I
preguntar-te com et vas sentir tu.
Gràcies per
aquest trosset de cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada