INFINIT

Infinit el desig de tu,
Desig de més, desig de temps,
De mesurar-te de prop, de descobrir-te al meu llit;
De respirar sobre el teu pit i abraçar-me al teu coll.

De riure al teu costat, de compartir el dia a dia,
D'escoltar-te, d'esperar-te quan no estàs,
De ser còmplice teu només en pensar-te;
D'acariciar-te i fer un idioma de pell i mirades.

Tan fàcil que ho sento i em surt
I no trobe les paraules per dir-t'ho,
O potser fa temps que les tinc però no tenen veu;
Per si de cas m'equivoque o potser no et mereixo.

Només tinc la seguretat del que sóc i el que em fas sentir...
Allò que en altres moments fou valuós,
ara em sembra de recels i em fa sentir despullada i vulnerable davant teu;
intente recuperar la paraula, m'emparen els fets.

He tret tot el soroll del voltant
i comence a sentir que respire i torne a viure
ganes de volar al teu costat perquè em sento respectada i lliure.
Sempre quedarà un trosset de terra per posar els peus i tornar a la terra dels mortals